dimecres, 10 de gener de 2018

Tenim Govern a Catalunya.Unitat per defensar la República!

Junts per Catalunya i ERC acorden la investidura de Puigdemont i una majoria independentista a la mesa

dilluns, 25 de desembre de 2017

84è aniversari de al mort del president Francesc Macià.



FRANCESC  MACIÀ (1859-1933)  - 84 è aniversari de la mort  del PRESIDENT  MACIÀ.
Parlar del President Francesc. Macià és parlar d’ una trajectòria, a vegades amb algunes semblances amb els moments actuals.
La seva vida política va estar basada en el rebuig de la violència i els atacs a la llibertat d’ expressió i de premsa i comunicació (Va criticar obertament  l’ assalt dels militars a la publicació Cu-cut i a la Veu de Catalunya el 1905).
Tot això perquè tenia una ferma convicció de la creació d’ un front catalanista (d’ aquí va venir la creació de la Federació Democràtica Nacionalista- 1919). I el treball continuat per agrupar el catalanisme “radical” independentista amb la creació d’ Estat Català.
Cal destacar amb la seva trajectòria la relació de la Catalunya interior amb els centres “separatistes” exteriors (començant per l’ Havana el 1922).
Va ser un home que va creure amb la força de la democràcia, i les urnes, les coalicions i les plataformes conjuntes, però es va topar amb un Estat que va optar per un cop d’ Estat i una dictadura ( Dictadura de Primo de Rivera, amb el suport del Rei Alfonso XIII).
La dictadura espanyola va actuar intentar dirigir un Tribunal especial, anomenat Tribunal de Garanties Constitucionals (TC). Però les coses van empitjorar per al catalanisme amb la creació d’ un partit que va començar com “nova política” i pretesament d’ esquerres i va acabar simplement com un partit anticatalanista i de dretes (Partit Radical de Lerroux).
Tot això li va suposar haver de marxar a l’ exili. I crear uns fons d’ ajut per aconseguir la independència (Emprèstit Pau Claris 1925).
Des de l’ exili va intentar treballar les relacions internacionals i va ajudar a crear un Comitè Revolucionari a París, amb una forta relació amb la CNT, amb els independentistes bascos i amb els nacionalistes irlandesos i finalment va viatjar a Moscou , per tal de recollir suports de la Internacional Comunista (1925).
Es va trobar sol, amb uns suports que s’ han de valorar i molt, però petits i sense incidència amb la política internacional i no hi havia cap altre remei que fer una actuació forta per a donar a conèixer la situació catalana a l’ exterior i recollir suports (Prats de Molló 1926).  El van detenir i el van jutjar a París, amb un procés internacionalitzat amb molts periodistes internacionals i defensat per un prestigiós advocat internacional.
Després del judici va haver de fugir a Bèlgica. I poc després va marxar de Brussel.les per a fer una gira per l’ Uruguai, Argentina, Xile, Cuba, N. York (1928) i en aquesta etapa es quan es va elaborar la Constitució de la Rep. Catalana (coneguda com a Constitució de l’ Havana- 1928).
Va intentar retornar a Catalunya (1930), però va ser detingut i retornat a Bèlgica.
Finalment, va poder retornar una vegada acabada la dictadura (1931) i va col.laborar en la creació d’ ERC. Aquell mateix any va proclamar la República Catalana (que va durar tres dies) i al final es va negociar retornar a la Generalitat i fer un Estatut (l’ Estatut del 1932). Davant del blocatge de la via democràtica, la via de les urnes, no hi va haver cap negociació. Van faltar suports exteriors, i va ser important l’ ajut de Bèlgica per als períodes d’ exili.
Ara hi ha hagut unes eleccions, i uns resultats clars per la independència i per la República. Els electors saben perfectament el que han votat, no és un full de ruta, tothom sap a què juga cada partit. Els resultats han estat clars, s’ ha votat majoritàriament contra el 155, contra la intervenció de la Generalitat i a favor de la República i de la independència.
El vot independentista no ha minvat gens, és més ha anat augmentant poc a poc a cada votació: 1787656 (el 2012), 1966508 (el 2015), 2.063361 (el 2017). No hi ha veritats i post-veritats, només hi ha veritats i mentides. La veritat és que cada nova votació guanyem entre 100.000 i 200.000 vots i el demés són mentides.
Una altra post-veritat (mentida) és que un partit se sent perjudicat per la Llei d’ Hont, això és fals, amb circumscripció única o amb proporcionalitat, aquest partit perdria 2 escons. També és una altra mentida que la llei electoral catalana afavoreixi als independentistes, la llei és ni més ni menys que la LOREG, llei electoral espanyola del 1985. Prou mentides i post-veritats. Ha guanyat l’independentisme i la República.
El que hem de fer ara, és gestionar aquesta nova etapa el millor possible. Felicitem als partits independentistes pels seus resultats: Junts per Catalunya, ERC i la CUP i exigim la llibertat dels 4 presos republicans.        






dissabte, 23 de desembre de 2017

84è aniversari de al mort del president Francesc Macià.Ofrena floral d'Estat Català.

84è aniversari de al mort del president Francesc Macià.
Ofrena floral d'Estat Català.
Dilluns 25 de desembre
11h del matí al Monòlit a la Plaça Catalunya