FRANCESC
MACIÀ (1859-1933) - 84 è
aniversari de la mort del PRESIDENT MACIÀ.
Parlar del President Francesc. Macià és
parlar d’ una trajectòria, a vegades amb algunes semblances amb els moments
actuals.
La seva vida política va estar basada en
el rebuig de la violència i els atacs a la llibertat d’ expressió i de premsa i
comunicació (Va criticar obertament l’
assalt dels militars a la publicació Cu-cut i a la Veu de Catalunya el 1905).
Tot això perquè tenia una ferma
convicció de la creació d’ un front catalanista (d’ aquí va venir la creació de
la Federació Democràtica Nacionalista- 1919). I el treball continuat per
agrupar el catalanisme “radical” independentista amb la creació d’ Estat
Català.
Cal destacar amb la seva trajectòria la
relació de la Catalunya interior amb els centres “separatistes” exteriors
(començant per l’ Havana el 1922).
Va ser un home que va creure amb la
força de la democràcia, i les urnes, les coalicions i les plataformes
conjuntes, però es va topar amb un Estat que va optar per un cop d’ Estat i una
dictadura ( Dictadura de Primo de Rivera, amb el suport del Rei Alfonso XIII).
La dictadura espanyola va actuar
intentar dirigir un Tribunal especial, anomenat Tribunal de Garanties
Constitucionals (TC). Però les coses van empitjorar per al catalanisme amb la
creació d’ un partit que va començar com “nova política” i pretesament d’
esquerres i va acabar simplement com un partit anticatalanista i de dretes
(Partit Radical de Lerroux).
Tot això li va suposar haver de marxar a
l’ exili. I crear uns fons d’ ajut per aconseguir la independència (Emprèstit
Pau Claris 1925).
Des de l’ exili va intentar treballar
les relacions internacionals i va ajudar a crear un Comitè Revolucionari a
París, amb una forta relació amb la CNT, amb els independentistes bascos i amb
els nacionalistes irlandesos i finalment va viatjar a Moscou , per tal de
recollir suports de la Internacional Comunista (1925).
Es va trobar sol, amb uns suports que s’
han de valorar i molt, però petits i sense incidència amb la política
internacional i no hi havia cap altre remei que fer una actuació forta per a
donar a conèixer la situació catalana a l’ exterior i recollir suports (Prats
de Molló 1926). El van detenir i el van
jutjar a París, amb un procés internacionalitzat amb molts periodistes
internacionals i defensat per un prestigiós advocat internacional.
Després del judici va haver de fugir a Bèlgica.
I poc després va marxar de Brussel.les per a fer una gira per l’ Uruguai,
Argentina, Xile, Cuba, N. York (1928) i en aquesta etapa es quan es va elaborar
la Constitució de la Rep. Catalana (coneguda com a Constitució de l’ Havana-
1928).
Va intentar retornar a Catalunya (1930),
però va ser detingut i retornat a Bèlgica.
Finalment, va poder retornar una vegada
acabada la dictadura (1931) i va col.laborar en la creació d’ ERC. Aquell
mateix any va proclamar la República Catalana (que va durar tres dies) i al
final es va negociar retornar a la Generalitat i fer un Estatut (l’ Estatut del
1932). Davant del blocatge de la via democràtica, la via de les urnes, no hi va
haver cap negociació. Van faltar suports exteriors, i va ser important l’ ajut
de Bèlgica per als períodes d’ exili.
Ara hi ha hagut unes eleccions, i uns
resultats clars per la independència i per la República. Els electors saben
perfectament el que han votat, no és un full de ruta, tothom sap a què juga
cada partit. Els resultats han estat clars, s’ ha votat majoritàriament contra
el 155, contra la intervenció de la Generalitat i a favor de la República i de
la independència.
El vot independentista no ha minvat
gens, és més ha anat augmentant poc a poc a cada votació: 1787656 (el 2012),
1966508 (el 2015), 2.063361 (el 2017). No hi ha veritats i post-veritats, només
hi ha veritats i mentides. La veritat és que cada nova votació guanyem entre
100.000 i 200.000 vots i el demés són mentides.
Una altra post-veritat (mentida) és que
un partit se sent perjudicat per la Llei d’ Hont, això és fals, amb
circumscripció única o amb proporcionalitat, aquest partit perdria 2 escons.
També és una altra mentida que la llei electoral catalana afavoreixi als
independentistes, la llei és ni més ni menys que la LOREG, llei electoral
espanyola del 1985. Prou mentides i post-veritats. Ha guanyat l’independentisme
i la República.
El que hem de fer ara, és gestionar
aquesta nova etapa el millor possible. Felicitem als partits independentistes
pels seus resultats: Junts per Catalunya, ERC i la CUP i exigim la llibertat
dels 4 presos republicans.